··· LA DAMA DE LES SITGES

“Un silenci desacostumat, només trencat pel remoreig de la marinada regolfant entre les pedres, i l’esgarip d’alguns corbs niats entre els merlets de l’alta torre, aclaparava l’indret. Tot era quietud, i una estranya tranquil•litat planava en l’aire de l’entorn. Tan sols el grinyol calmós de la porta badada del petit cementiri, somoguda adesiara per la viva marinada, i el sotrac descompassat del batent d’una de les altes finestres del castell, segurament oblidada de tancar, esdevenien les úniques mostres de tot el moviment aparent que aquella tarda tenia lloc a les Sitges…”

··· BERTOMEU PALANQUES

“I, enmig de l’expectació general, barrila i crits de «llenceu confits, que són podrits...» i «mare, deixeu-m’hi pujar», Mossèn Rigau, beneí l’Astut amb un infant audaçment enfilat a la gropa, i amb el cor ple de neguit, que ves que diria el senyor bisbe si se n’assabentava, que la inexperiència ja n’hi havia feta passar una l’hivern anterior, quan va haver de cuitar per anar a beneir una partera primerenca i, amb les presses, es va equivocar de ritual i va prendre el de la consagració de les campanes que es beneeixen per fora i per dins i, a la feliç partera, entre dolor i dolor, que ja li venien un darrere l’altre, la beneí per fora i, per dins, encès com un pebrot, va haver de donar-li el salpasser i dir-li que s’ho fes ella mateixa, que ell no s’hi veia amb cor.”

··· PER CAMINS DE LA SEGARRA

“Quan la Vicenta arriba esbafegada dalt del penyal, tota ella és amarada de suor, i el seu bleix ben agitat. Es lleva el virolat mocador que li cobreix els cabells i, com un animal salvatge, sacseja vigorosament el cap per tal d'estarrufar-se l'abundosa tofa negra. S'ha descordat la brusa, i amb tot, al seu pit envernissat se li fa estreta la roba que es tiba amb cada respir. Els seus pits, curulls d'ufanor i àvids de llibertat, malden per acabar de fer esclatar el lligam que els serva presoners. Dret, al seu davant, el pastor l'esguarda sense temença. La Vicenta no li fa cap por; li fa bategar el cor, ans no li inspira desconfiança. Sap que no li farà cap mal; li prendrà una mica de llibertat, l'amanyagarà, però no li farà cap tort. Ell no entén què passa quan ella l'amanyaga, però accepta tot aquell trasbals molt agradosament perquè amb ella s'hi entén sense necessitat de parlar. Ella li ha dit que l'estima, que d'això la gent en diu fer pecats, però ella sap que no és cert, que estimar-se és bonic i la gent no n'ha de fer res si ells dos s'estimen, i per això ha d'ésser secret per a ells dos.”